Marc ètic per a un mitjà periodístic efímer en xarxes socials

Introducció

Els mitjans de comunicació que operen exclusivament en xarxes socials i que basen bona part de la seva activitat en continguts efímers, com poden ser els stories, vídeos curts, directes o publicacions de ràpida obsolescència, afronten una tensió estructural entre la lògica del servei públic informatiu i la lògica algorítmica de les plataformes. La immediatesa, la recerca de viralitat i la interacció constant amb l’audiència poden posar en risc els principis bàsics del periodisme com la verificació, la contextualització o la responsabilitat social.

El periodisme es fonamenta tradicionalment en un conjunt de principis ètics i deontològics orientats a garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació veraç, rellevant i d’interès públic. Codis com el Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya (Consell de la Informació de Catalunya (CIC), 2016) o els principis recollits per la Federació Internacional de Periodistes estableixen valors com la veracitat, la responsabilitat social, la independència, el respecte a la dignitat humana i la rendició de comptes.

L’ecosistema informatiu actual està fortament condicionat per les xarxes socials, la immediatesa, la lògica algorítmica i l’ús de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, planteja nous dilemes que no sempre queden resolts pels marcs normatius clàssics. Diversos autors assenyalen la necessitat d’adaptar l’ètica periodística al context digital, sense renunciar als seus fonaments, però reinterpretant-los a la llum de noves pràctiques comunicatives (Ward, 2019; Singer 2018).

Davant d’aquest escenari, es fa necessari establir un codi ètic específic, adaptat a les dinàmiques digitals però alineat amb els fonaments deontològics del periodisme. Aquest decàleg pretén actuar com una arquitectura normativa que orienti tant la producció de continguts com la gestió de comunitats digitals, assegurant un exercici professional coherent, responsable i legítim. Per tant, proposa una actualització aplicada dels principis deontològics tradicionals, adaptada a un mitjà de comunicació de caràcter efímer que opera exclusivament a les xarxes socials.

Decàleg ètic

1. Veracitat i contrast de la informació

El primer compromís del mitjà és la veritat. La rapidesa i l’efimeritat pròpies de les xarxes socials no poden justificar la difusió d’informacions no contrastades, rumors o especulacions. Tota informació publicada haurà d’estar basada en fonts identificables i contrastades, aplicant els protocols de verificació adaptats a l’entorn digital. Per tant, d’acord amb el principi de veracitat que es recullen als codis deontològics clàssics (CIC, 2016), el mitjà es compromet a no difondre informacions falses, rumors o continguts no contrastats encara que la pressió de la immediatesa i la viralitat sigui elevada. La rapidesa pròpia de les xarxes socials no pot justificar la vulneració del dret a una informació rigorosa.

En coherència amb la funció social del periodisme, el mitjà prioritzarà aquells continguts que contribueixin al debat públic i a la comprensió de la realitat, evitant la banalització informativa o la sobreexposició de continguts irrellevants només per motius d’engagement. Aquest principi s’alinea amb la idea del periodisme com a servei públic. Així mateix, el mitjà es compromet a mantenir una jerarquia informativa responsable, evitant presentar com a notícies rellevants continguts banals o enganyosos simplement perquè generen interacció.

2. Transparència editorial i rendició de comptes

El mitjà assumirà una política activa de transparència envers l’audiència. Aquesta inclourà la identificació clara del projecte editorial; l’explicació del model de finançament i sostenibilitat, i la declaració explícita de possibles relacions amb marques, patrocinadors o institucions.

La rendició de comptes es materialitzarà mitjançant canals accessibles perquè l’audiència pugui formular queixes, observacions o demandes de rectificació. Aquestes aportacions seran tractades de manera sistemàtica i amb una resposta pública quan correspongui, reforçant així la confiança i la legitimitat del mitjà. Per tant, seguint el principi de transparència i responsabilitat professional (CIC, 2016), el mitjà informarà de manera clara sobre el seu projecte editorial, les fonts de finançament i possibles conflictes d’interès. A més, establirà mecanismes visibles perquè l’audiència pugui formular queixes, observacions o demandes de rectificació.

3. Correcció d’errors i dret a rectificació en entorns efímers

L’efimeritat dels continguts no eximeix de responsabilitat. Quan es detecti un error, el mitjà es compromet a reconèixer-lo de manera explícita; corregir-lo amb la mateixa visibilitat que el contingut original, i explicar l’origen de la incorrecció. Aquest principi combat la falsa idea que el contingut efímer “desapareix” sense conseqüències i reafirma el compromís del periodisme amb la veritat i l’honestedat. Per tant, la correcció d’errors és una obligació deontològica fonamental (Ward, 2019).

4. Perspectiva de gènere i enfocament interseccional

El codi ètic integra la perspectiva de gènere com un principi transversal i estructural. D’acord amb les recomanacions recollides en materials com el Kit de Gènere i amb els principis de respecte a la dignitat humana, el mitjà es compromet a evitar representacions estereotipades o discriminatòries; utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista, i garantir la presència de veus diverses en la selecció de fonts.

En el tractament de temes relacionats amb violències masclistes, drets LGTBIQ+ o desigualtats estructurals, s’evitaran enfocaments sensacionalistes o revictimitzadors, prioritzant les narratives que promoguin la comprensió social i la transformació cultural.

5. Prevenció i gestió del discurs d’odi

El mitjà no produirà ni amplificarà continguts que promoguin l’odi, la discriminació o la violència, en coherència amb els límits de la llibertat d’expressió establerts pels codis deontològics i la legislació vigent. A més, assumirà una responsabilitat activa en la moderació dels espais de participació, com els comentaris i les interaccions, establint criteris clars per identificar discursos d’odi, a més d’intervenir davant comentaris ofensius, i protegir les persones i col·lectius vulnerables.

El tractament informatiu del discurs d’odi es farà amb cautela, evitant-ne la banalització o la difusió acrítica i evitant la normalització dels missatges.

6. Protecció de la privadesa, la dignitat i les fonts

El respecte a la privadesa i a la dignitat de les persones és irrenunciable, a més la protecció de les fonts informatives constitueixen uns principis clàssics del periodisme  (CIC, 2016). El mitjà evitarà la publicació de dades personals innecessàries, imatges invasives o continguts que puguin generar danys reputacionals injustificats.

La protecció de les fonts informatives, especialment en entorns digitals on la vigilància i la traçabilitat són elevades, serà una prioritat. Es faran servir canals segurs i es respectarà l’anonimat quan sigui requerit.

7. Ús ètic, transparent i limitat de la intel·ligència artificial

Seguint les reflexions ètiques sobre tecnologia i periodisme treballades al curs, el mitjà podrà utilitzar eines d’intel·ligència artificial com a suport tècnic o creatiu, però mai com a substitut de la responsabilitat editorial humana, és a dir, farà un ús limitat i transparent de la intel·ligència artificial. Es declararà de manera explícita quan un contingut hagi estat generat o assistit per IA. No s’utilitzarà IA per crear continguts enganyosos; manipular imatges o veus de manera fraudulenta, ni simular fets o testimonis inexistents (Diakopoulos, 2019).

8. Separació estricta entre informació, opinió i publicitat

El mitjà garantirà una separació clara entre continguts informatius, opinió i continguts promocionals. Qualsevol col·laboració comercial serà identificada de manera visible i comprensible per a l’audiència. Aquesta distinció és especialment rellevant en xarxes socials, on els formats híbrids poden confondre fàcilment els límits entre periodisme i màrqueting.

9. Salut mental i cures com a principi professional i editorial

El codi reconeix la salut mental com un eix ètic fonamental, tant en les condicions laborals de la redacció com en el tractament informatiu. Internament, el mitjà promourà condicions de treball que evitin la sobreexposició, la pressió constant i el desgast emocional associat a la producció digital.

Externament, el tractament informatiu de qüestions relacionades amb la salut mental i en coherència amb les bones pràctiques periodístiques, s’evitaran enfocaments estigmatitzadors o sensacionalistes, especialment en continguts dirigits a públics joves.

10. Comunitat digital basada en el respecte, la participació i l’educació mediàtica

El mitjà concep la seva audiència com una comunitat i un valor democràtic, no com una mètrica. D’acord amb les reflexions sobre alfabetització mediàtica, es fomentarà una participació crítica, informada i respectuosa, promovent valors de debat democràtic i alfabetització mediàtica, i evitant les dinàmiques que incentivin la polarització o la manipulació emocional.

Les dinàmiques d’interacció no es dissenyaran exclusivament per maximitzar l’engagement, sinó per reforçar la qualitat del diàleg públic i el compromís amb l’interès general.

Aquest decàleg no pretén ser un document estàtic, sinó un instrument viu d’autoregulació, revisable i adaptable als canvis tecnològics i socials. En un ecosistema informatiu dominat per plataformes privades, l’ètica esdevé no només un deure professional, sinó també una forma de resistència i de legitimitat democràtica. El decàleg constitueix una proposta d’actualització dels codis deontològics clàssics adaptada als reptes del periodisme en xarxes socials. Lluny de substituir els marcs normatius tradicionals, els reinterpreta i els concreta en un entorn caracteritzat per la immediatesa, la interacció constant i la dependència de plataformes digitals. D’aquesta manera, es reivindica l’ètica com un element central i imprescindible per preservar la legitimitat i la funció social del periodisme contemporani.

Referències

BBC News. (2014, 31 julio). Social Media: The new propaganda war tool – BBC News [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=B264nk8fBcg

Bernal Triviño, A. (s. f.). Redes sociales y ética, ¿son incompatibles? Universitat Oberta de Catalunya.

Consell de la Informació de Catalunya. (2016). Codi deontològic de la professió periodística a Catalunya. https://www.cic.cat

Diakopoulos, N. (2019). Automating the News: How Algorithms Are Rewriting the Media. https://doi.org/10.4159/9780674239302

Edo, A., & Zurbano-Berenguer, B. (2019). Deontología periodística sobre violencias contra las mujeres. Un estudio retrospectivo (1999-2018). [Journalistic deontology on violence against women. A retrospective study (1999-2018)] El Profesional De La Información, 28(4)https://doi.org/10.3145/epi.2019.jul.19

Flores, P., & Browne, R. (2017). Jovenes y patriarcado en la sociedad TIC: una reflexion desde la violencia simbolica de genero en redes sociales. Revista latinoamericana de ciencias sociales, niñez y juventud, 15(1), 147-160. https://doi.org/10.11600/1692715x.1510804082016

GamiPress. (2020, 27 octubre). What is GamiPress? [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=sinW2JjxsdA

Herrera-Damas, S. (2013). Indicaciones recurrentes en las normativas para el uso periodístico de las redes sociales. El Profesional de La Informacion, 22(1), 46–53. https://doi.org/10.3145/epi.2013.ene.06

Noguera, José Manuel. Redes y periodismo: cuando las noticias se socializan, Editorial UOC, 2012. ProQuest Ebook Central, https://ebookcentral.proquest.com/lib/bibliouocsp-ebooks/detail.action?docID=3207454.

UOC – Universitat Oberta de Catalunya. (2016, 16 marzo). #UOCMeet: Innovació + periodisme [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=FVh3CTrPBeM

Suárez Villegas, J. C.; Cruz Álvarez, J. (2016): ‘Los dilemas deontológicos del uso de las redes sociales como fuentes de información. Análisis de la opinión de los periodistas de tres países’. ‘Revista Latina de Comunicación Social’ (n.º 71, págs. 66-84). https://dialnet-unirioja-es.eu1.proxy.openathens.net/servlet/articulo?codigo=5346067

Suárez, J. C. y otros (2013). ‘Problemas éticos de la instantaneidad informativa en el entorno digital’. En: ‘Congreso Internacional de Comunicación y Sociedad Digital’ (págs. 1-13). Disponible en: file:///C:/Users/abernalt/Downloads/Dialnet-ProblemasEticosDeLaInstantaneidadInformativaEnElEn-4248038.pdf